Demà serem a Can Masdeu, representant els projectes de Sant Benet (Barcelona), la Llavor (Lleida) i ca n’Amell (Premià de Mar) 🙂
Serà la primera xerrada conjunta, ens fa molta il·lusió!!! I portem coses per explicar…. esperem veureus-hi!
Aquí tenim el cartell que han fet des de Can Masdeu, recuperant una foto preciosa dels inicis del primer projecte de masoveria a Barcelona, al Xalet Mercedes (Can Baró, 2012), que porta un munt de records i tendresa ❤
Fins demà!
Dimecres 16 de gener vam firmar el contracte de masoveria per la masieta de Ca n’Amell 😀 encara la tenim sense nom definitiu però esperem anar-la coneixent per trobar-lo. Tenim temps! un contracte més fet a 15 anys que donaran espai i tranquil·litat per consolidar-se com la primera casa masoverada de Premià de Mar, plena de possibilitats!
(signatura del contracte!!)
Felicíssssimes d’obrir un nou projecte i donar embranzida a la masoveria urbana! Hi ha convocades jornades de feina per cada dissabte 🙂 Us hi animeu??
Dimarts vespre firmàvem a Mollet el contracte del nou projecte de masoveria urbana per Can Quim (o Can Denona potser), una casa a la vora de Mollet que serà la nova llar del Manu, el seu masover, durant els propers 15 anys. És un projecte més afiliat a la MULA i dins la xarxa de masoveries, i estem molt felices de donar-li la benvinguda! 😀
Tenim moltes ganes de veure com evoluciona el projecte i de poder contribuir en el seu creixement, aportant tot allò que puguem, i compartint l’experiència. Ens fa molta il·lusió també que sigui un contracte llarg que permeti que es pugui consolidar el projecte i tingui la seva part de gaudi justa i necessària!
La proposta de la masoveria va començar quan els veïns i veïnes inquilins de Can Flor (la casa del costat) van proposar als seus propietaris (que eren els mateixos de Can Quim) de posar-los en contacte amb el Manu, que estava interessat en fer un projecte de masoveria. La negociació va començar fa tres mesos i l’entesa ha arribat bastant d’hora, essent aquest últim mes moment de negociar les clàusules del contracte.
La veritat és que pinta molt bé, tant per la xarxa amb la que ja compta el Manu a Can Flor -amb la qual segur tindrà ja d’entrada moltes facilitats-, per les seves ganes, com per la disponibilitat i confiança per part dels propietaris (que és de molt d’agraïr).
Ja us anirem informant de com va avançant la cosa, estigueu pendents que es necessitaran mans!! 🙂 i a més a més la Cotonera està al caure ❤
Aquest cap de setmana hem fet comando des de Premià i Barcelona per donar un cop de mà a les companyes i companys de la Llavor, a Lleida, en les seves jornades amb l’objectiu de pintar el pis de dalt.
Un cop més, un plaer compartir estones amb totxs ellxs, donar un cop de mà i una empenteta aquest projecte tan bonic i inspirador. Ens hem sentit molt a gust i hem tornat amb moltes ganes de més, i sentint-nos molt més fortes i acompanyades!!!
El passat 22 de setembre vam fer la primera trobada de projectes de la MULA, per conèixer les integrants de cada projecte, posar en comú esperiències i fer pinya. Va ser una trobada molt engrescadora, i que va passar volant!!! Sortien infinits temes i inquietuds compartides, i moltes ganes de posar-hi llum i respostes. 🙂
Hi vam participar masoveres/i futuribles masoveres de Barcelona (Sant Benet, ex Xalet Mercedes, Primula, Blackhouse o la Kascada), de Lleida (la Llavor) i de Premià de Mar (la Cotonera), i el lloc de trobada va ser el piset de Sant Benet a Barcelona (no sé ni com hi vam cabre!)
Esperem la segona trobada amb ganes, que probablement tingui lloc a inicis de desembre d’aquest 2018.
La MULA participarà en el següent esdeveniment:
Aprofiteu per venir-nos a consultar dubtes i inquietuds!!!
Vivienda es un gerundio. Vivienda es una casa en movimiento.
Se cumple hoy un año desde que el Xalet Mercedes, el primer proyecto de la MULA en Barcelona, acabó.
Ha costado tiempo admitirlo, acostumbrarse a no estar. No obstante, la experiencia ha enseñado muchas cosas y hay muchas otras que quedan para recordar.
Queda el recuerdo de Ramón, que este año nos ha dejado. Queda el recuerdo de aquellas jóvenes valientes, que aquí han cambiado sus pieles. Duna, Neus, Joana, Marta, Irene, Rita, Paye, Núria, Edurne, Jose, Yolanda, Nicola, Alice, Gerard, Augusto, Arnau, Inés, Enya, Elizabeth y todxs lxs demás con lxs que en algún momento hayamos compartido techo, familia o circunstancias. Queda el recuerdo y las imágenes de la Mercedes, punto de inicio y de fin de la historia de esta casa. Queda el Uri, sus enseñanzas de paleteria. La CiC, el Enric, Azulema, Txema (que tampoco ya no nos puede acompañar).
Quedan lxs arquitectxs sin fronteras, Josep Maria, la Gemma, la Alba. Mirko y Eliseu, compañerxs de laCol. Ramón, un sol de abogado, Núria y Paula de Celobert.
Queda el recuerdo de los últimos días concitados, de las sensaciones encontradas y de los cambios de planes, de la no resignación y de la entrega de llaves. Queda el recuerdo sin imágenes de la última tarde, Marisol, Marta, Montse, Pepi, Cesca, Joan, Silvia, Efren, Xavier, Cesc…
Quedan las fiestas mayores del barrio y el recuerdo de mucha gente con quien intercambiamos estima y cercanía. Queda la cafetería Cadí, la huerta, el solar limpiado, la Elena, el Basaraat, la avinguda Can Baró, los consells de barri, el Fernando.
Queda la última noche, de verano, pasada a oscuras, como la primera.
Quedan los amores. No solo los recuerdos de ellos, queda en esencia un proyecto que es una historia de amor, todavía y siempre más abierta y consciente.
Quedan lxs innombrables, lxs que no salen ahora y que saldrán muchas otras veces!
Nunca ha sido en solitario la cruzada, y eso ha sido la cifra del buen camino, del que fuera cierto. Quedan muchas cosas aún abiertas, cosas que se han hecho bien y que no acaban nunca y cosa que peor llevamos y que aún faltan para cerrar. Todavía quedaba dar noticia por lo menos de este cierre físico, que nos ha puesto a todxs en otros caminos. Cerrando este pequeño ciclo esperemos que puedan abrirse libremente paso los otros. Ahora, después de un año, anunciamos que el Xalet Mercedes ya no es un proyecto de Masoveria Urbana.
Lo sentimos si no hemos podido atender bien (y a veces directamente no hemos atendido) a todos los llamados, mails, contactos, invitaciones. Son épocas en que hemos tenido que replegar, reflexionar, viajar, no tener futuros a la vista: todo para sentir que tenemos un rumbo a tomar en este marasma de sensaciones que aún hoy están vivas.
Nosotrxs somos lxs que venimos para no quedarnos, así es la filosofía masovera. Para no quedarnos en esta casa y ya puestos, en esta vida. Pero los transcursos, los caminos, las vidas de lxs demás, son lxs que nos queda y lxs que nos queda para descubrir, de corazón abierto, con la entrega total.
Así que con el cierre del Xalet a la vista lejana, también abrimos y damos bienvenida a los nuevos proyectos. Seguimos con la huerta que nació en Can Baró hace ya casi 4 años (el Quirhort // www.espaiquiro.wordpress.com y el LIOcc // http://www.liocc.barcelona); acogemos a la Llavor, el primer grupo que forma proyecto de masoveria urbana en Lleida, que empezó sus andanzas en enero y que durará otros dos años y medio; también otro proyecto que empieza en la Zona Franca de Barcelona y que tendrá vida para cuatro años.
Celebramos también el movimiento y al aprendizaje mutuo en la tentativa de formar una cooperativa de vivienda (la Primula) que participó de las convocatorias de la Fundación La Dinamo.
Y todos los otros encuentros (y a veces desencuentros también) que no han tenido seguimiento en este blog, pero que en este año han ido sucediendo y que han mantenido viva la flama.
Ahora sí.
A partir de ahora y progresivamente estaremos más presentes y con más tenacidad que nunca.
Nos vemos por los barrios!
A les bateries antiaèries de Can Baró (també conegudes i marcades al Google Maps com Búnkers del Carmel). Com arribar-hi? Hi ha dos autobusos que pugen fins ben amunt, el 24 i l’V17. Una altra opció és baixar a Alfons X de L3 i fer una passejada costa amunt però ben guapa i, finalment, baixar a el Coll la Teixonera (L5) i fer una altra passejada pel Carmel.
Nosaltres portem el menjar i la beguda! Disposarem de cervesa artesana a preu popular (1,5€), vi, vermut, mojito, llimonada, i aigua. També podràs menjar pizza i empanades vegetarianes, que no veganes (ho sentim però tampoc tenim alternativa celíaca de moment). Si vols pots portar el teu got, si no nosaltres en vendrem de reutilitzables a 1€ NO retornables.
i sobretot…. Si ets un rànci/a que s’endurà la seva beguda, responsabilitza’t dels teus residus i sigues net/a!! i si veieu algun/a guiri fent el botellón o el piknic, demaneu-li que per favor també ho siguin ells/es.
El Xalet Mercedes és també un edifici històric del principi del segle XX que forma part d’un nucli no tutelat (i en gran part ja perdut) de les conegudes com a “cases dels periodistes”, construïdes al voltant dels anys 30 per la cooperativa de periodistes de La Vanguardia. A part, es troba en una zona emblemàtica del barri, configurant l’entrada en la que era (més del que és en l’actualitat) la rambla principal: l’Avinguda Can Baró.
En els últims anys, coincidint amb el desenvolupament del projecte de masoveria urbana (reforma a canvi d’ús de la finca) ha estat escenari d’una transacció opaca. La propietat ha passat de l’antiga propietària, la sra. Mercedes Costa Risech en primera instància a la tutela de la Fundació Pere Mata i ara, després d’exigir el pagament de les hipoteques pendents sobre la casa, està en mans d’un privat que ha manifestat l’interès de rendibilitzar la finca i construir sobre ella 8 pisos.
La comunitat de veïnes i veïns que s’identifica amb aquest projecte i amb aquest espai, ha intentat repetides vegades establir contacte amb la nova propietat per dialogar sobre la possibilitat de conservar aquest edifici. A menys d’una setmana de la fi natural del contracte, no tenim interlocutors disponibles a negociar i, no obstant això, tenim propostes que podrien beneficiar a totes les parts en qüestió i preservar aquest espai tan emblemàtic. Ens veiem obligadxs a fer públic el cas en cerca de suport per tal que ens escoltin i ens donin la possibilitat de dialogar.
En el 1998, l’antiga propietària de l’immoble comença a contreure préstecs privats amb caducitat anual i al 20% d’interès amb una privat. No se sap com van ser pactats els acords i si aquest préstec inicial (d’aproximadament de 40.000€) havia estat realment pagat en efectiu per part de la prestadora o si servia per liquidar un altre deute anterior de l’antiga propietària.
La qüestió és que a partir d’aquí, de dos anys en dos anys i fins al 2010, es van sumant hipoteques entre la sra. Costa Risech i aquestes dues persones. Les senyora Risech contreu noves hipoteques per pagar els interessos que es deriven del primer préstec i que, possiblement, no li hagin estat mai lliurades en efectiu. Això va resultar en 10 préstecs successius que hipotecaven la casa per un valor superior als 500.000€.
Quan la fundació Pere Mata va voler esbrinar la situació de l’immoble, vam posar a disposició els papers que custodiàvem sobre les hipoteques. Com a tutors legals i vetllant pels interessos de l’antiga propietària, haguessin pogut prendre partit en el cas i denunciar una pràctica al límit de la legalitat. Com es pot prestar diners a una persona que no és solvent? Era realment conscient la sra. Costa de les hipoteques a les quals donava el seu consentiment? I com és possible que siguin legals noves hipoteques per pagar interessos d’una hipoteca mai extingida?
Tots aquests dubtes sempre han trobat la mateixa opinió dels lletrats que han anat coneixent el cas: aquestes hipoteques representaven una pràctica molt estesa d’usura que finalitzava amb l’obtenció del bé immoble amb la mínima inversió econòmica per part dels prestadors. La fundació, única entitat en la situació de prendre mesures en tutela de la sra. Risech va fer poc o no suficient. Així que el procés va seguir en 2014 en una subhasta que va acabar deserta i que va decretar el traspàs de la propietat per adjudicació judicial als prestadors.
A partir d’aquest moment, la nova propietat, pressiona per obtenir el desallotjament de la casa. Finalment, al novembre 2016 es pacta el respecte del contracte de Masoveria Urbana signat el 2012 a canvi del compromís d’alliberar la finca el 5 de juliol de 2017.
Sabem que si aquesta casa s’abandona i es tanca no durarà molt temps dempeus. Ja hem viscut molts enderrocaments d’edificis històrics en aquest barri, que haurien de ser patrimoni comú i molts són en l’actualitat solars deserts. De debò val la pena tirar al terra? No hi ha projectes millors per a aquests edificis?
A més una altra vegada estem davant del cas en què l’habitatge no és tractada com un bé d’ús. Una altra vegada es mercantiliza i això també repercuteix en els nostres lloguers, en els nostres comptes – a més del dany irreversible al nostre paisatge urbà. No hem ni deixat de parlar de la crisi a la qual ha portat la bombolla especulativa i sector de la construcció sense límits i ja estem tornant al mateix. I aquesta vegada amb el turisme per al·licient, que sembla una font infinita de diners. És una altra vegada derrocar, tornar a construir i treure força i legitimitat a totes aquelles iniciatives que no encaixen en el model econòmic dominant.
No es tracta de deixar un projecte per fer el mateix en un altre lloc. Som moltes les persones que han invertit temps i passió en aquest espai i en tot el que ha sorgit aquí. El que no acceptem és que sigui sempre la part més intangible i no tutelada per cap llei que hagi de sotmetre’s al poder de l’especulació. Hi ha molts altres llocs en aquest mateix entorn en què encaixarien perfectament nous habitatges. Hi ha necessitats d’habitatge i totxs la reclamem. Però al mateix temps hi ha molts solars, al seu temps objecte d’especulació, buits i aturats.
Podira, per una vegada, ser la mirada del profit immobiliari que s’allunyi a una altra banda i no la comunitat que fa ús i viu en aquest espai?
La propietat privada no és llei. Existeix també un dret de la ciutadania de poder decidir com es configura el seu entorn i que aquesta decisió no estigui sempre a les mans dels privats o adreçada des de dalt.
I hi ha també molts altres drets, com el d’accés a l’habitatge, a espais comunitaris, el dret emergent a la ciutat i a altres models de vida que encara no estan configurats i tutelats. Per què destruir-los abans que puguin prosperar?
No es tracta de salvar a un habitatge. El projecte d’habitatge en règim de masoveria caducarà amb el contracte el proper 5 de juliol. Volem salvar aquest espai i rehabilitar aquesta finca més enllà del que hem pogut fer en aquests anys.
Creiem que hi ha un benefici comú i que aquest pot sorgir de la trobada de totes les parts. Volem dialogar, que ens escoltin i que es puguin instaurar dinàmiques constructives entre els interessos privats, els públics i els comuns.
MULA 
