
La Fira Alternativa va néixer arran de la inquietud d’un grup heterogeni d’amics per poder realitzar al seu poble una fira de caire diferent, una fira que englobés en un sol espai tres àmbits principals: un àmbit dedicat a promoure i difondre productes alternatius del món de la salut, l’artesania i l’alimentació; un àmbit dedicat al món de la comunicació concretat en forma de xerrades, col·loquis i debats sobre diferents temes que afecten el nostre entorn i un àmbit cultural basat en tota una sèrie de propostes lúdiques per als més petits com també tota una sèrie d’actuacions teatrals i musicals que intenten fugir de les moltes propostes que ja s’oferten en altres esdeveniments culturals més comercials.
Les masoveres de MULA vam participar-hi a l’edició de l’any 2013 i aquest any hi hem tornat després dels quatre anys que portem de projecte.
(Masoveres l’any 2013)

(Masoveres aquest estiu, 2016)
Malgrat vam improvitzar la paradeta i vam estar-la completant durant la Fira, va ser un bon pretext per endreçar idees, fer recompte de les activitats i la feina feta, treure a la llum fotografies gairebé oblidades, intercanviar vestidures i elaborar l’inici d’un fanzine-manual sobre com fer masoveria! Una petita exposició interessant en la que no es demanaven fons sinó simplement s’obria la porta a aquest món masover experimental i mutant per a que les curioses poguessin explorar entre les diverses pistes que explicaven l’indefinible 🙂
Estem contentes d’haver parat a pensar fins on arribava el projecte de MULA i fins on ha arribat a contagiar en el replantejament dels hàbits i les dinàmiques normatives per considerar opcions alternatives a tots els aspectes de la vida uniformitzats: habitatge, alimentació, residus, vestimentes, estètica, relacions… tota una aventura que es va iniciar amb la trobada i confluència de diferents persones i els seus móns i energies particulars en una casa en construcció.

Paradigmàticament la casa ens ha contagiat la seva essència: donant-li algunes voltes, i veient que un cop començada la Fira encara estàvem construïnt l’espai (com podeu veure en el cartell) vam caure en la poètica paradoxa de que tota la nostra vida està en construcció constant, amb tot el que implica i de manera molt semblant a la que ho fa la casa: desconstruint per tornar-se a construir a la nostra manera.
Més fotos:
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.