Ni un enderroc més! salvem la MULA de Can Baró com a espai comunitari al barri

Capçalera 1020x250_2

———> Volem que el Xalet Mercedes esdevingui un projecte de procomú <————

>> SIGNA LA PETICIÓ <<

El Xalet Mercedes és des de 2012 el projecte de masoveria urbana més conegut de Barcelona. En els últims cinc anys un grup de 20 persones s’ha encarregat de la posada en seguretat de l’espai i el seu manteniment. Com a experiència pionera ha servit també per cohesionar una comunitat de veïnes, veïns i persones afins que a partir d’aquest espai han impulsat activitats i projectes en l’entorn.

El Xalet Mercedes és també un edifici històric del principi del segle XX que forma part d’un nucli no tutelat (i en gran part ja perdut) de les conegudes com a “cases dels periodistes”, construïdes al voltant dels anys 30 per la cooperativa de periodistes de La Vanguardia. A part, es troba en una zona emblemàtica del barri, configurant l’entrada en la que era (més del que és en l’actualitat) la rambla principal: l’Avinguda Can Baró.

En els últims anys, coincidint amb el desenvolupament del projecte de masoveria urbana (reforma a canvi d’ús de la finca) ha estat escenari d’una transacció opaca. La propietat ha passat de l’antiga propietària, la sra. Mercedes Costa Risech en primera instància a la tutela de la Fundació Pere Mata i ara, després d’exigir el pagament de les hipoteques pendents sobre la casa, està en mans d’un privat que ha manifestat l’interès de rendibilitzar la finca i construir sobre ella 8 pisos.

La comunitat de veïnes i veïns que s’identifica amb aquest projecte i amb aquest espai, ha intentat repetides vegades establir contacte amb la nova propietat per dialogar sobre la possibilitat de conservar aquest edifici. A menys d’una setmana de la fi natural del contracte, no tenim interlocutors disponibles a negociar i, no obstant això, tenim propostes que podrien beneficiar a totes les parts en qüestió i preservar aquest espai tan emblemàtic. Ens veiem obligadxs a fer públic el cas en cerca de suport per tal que ens escoltin i ens donin la possibilitat de dialogar.

 

Què ha passat en aquesta casa?

En el 1998, l’antiga propietària de l’immoble comença a contreure préstecs privats amb caducitat anual i al 20% d’interès amb una privat. No se sap com van ser pactats els acords i si aquest préstec inicial (d’aproximadament de 40.000€) havia estat realment pagat en efectiu per part de la prestadora o si servia per liquidar un altre deute anterior de l’antiga propietària.

La qüestió és que a partir d’aquí, de dos anys en dos anys i fins al 2010, es van sumant hipoteques entre la sra. Costa Risech i aquestes dues persones. Les senyora Risech contreu noves hipoteques per pagar els interessos que es deriven del primer préstec i que, possiblement, no li hagin estat mai lliurades en efectiu. Això va resultar en 10 préstecs successius que hipotecaven la casa per un valor superior als 500.000€.

Quan la fundació Pere Mata va voler esbrinar la situació de l’immoble, vam posar a disposició els papers que custodiàvem sobre les hipoteques. Com a tutors legals i vetllant pels interessos de l’antiga propietària, haguessin pogut prendre partit en el cas i denunciar una pràctica al límit de la legalitat. Com es pot prestar diners a una persona que no és solvent? Era realment conscient la sra. Costa de les hipoteques a les quals donava el seu consentiment? I com és possible que siguin legals noves hipoteques per pagar interessos d’una hipoteca mai extingida?

Tots aquests dubtes sempre han trobat la mateixa opinió dels lletrats que han anat coneixent el cas: aquestes hipoteques representaven una pràctica molt estesa d’usura que finalitzava amb l’obtenció del bé immoble amb la mínima inversió econòmica per part dels prestadors. La fundació, única entitat en la situació de prendre mesures en tutela de la sra. Risech va fer poc o no suficient. Així que el procés va seguir en 2014 en una subhasta que va acabar deserta i que va decretar el traspàs de la propietat per adjudicació judicial als prestadors.

A partir d’aquest moment, la nova propietat, pressiona per obtenir el desallotjament de la casa. Finalment, al novembre 2016 es pacta el respecte del contracte de Masoveria Urbana signat el 2012 a canvi del compromís d’alliberar la finca el 5 de juliol de 2017.

 

Ja hi tornem a ser?

Sabem que si aquesta casa s’abandona i es tanca no durarà molt temps dempeus. Ja hem viscut molts enderrocaments d’edificis històrics en aquest barri, que haurien de ser patrimoni comú i molts són en l’actualitat solars deserts. De debò val la pena tirar al terra? No hi ha projectes millors per a aquests edificis?

A més una altra vegada estem davant del cas en què l’habitatge no és tractada com un bé d’ús. Una altra vegada es mercantiliza i això també repercuteix en els nostres lloguers, en els nostres comptes – a més del dany irreversible al nostre paisatge urbà. No hem ni deixat de parlar de la crisi a la qual ha portat la bombolla especulativa i sector de la construcció sense límits i ja estem tornant al mateix. I aquesta vegada amb el turisme per al·licient, que sembla una font infinita de diners. És una altra vegada derrocar, tornar a construir i treure força i legitimitat a totes aquelles iniciatives que no encaixen en el model econòmic dominant.

 

Amb tots els espais que hi ha…

No es tracta de deixar un projecte per fer el mateix en un altre lloc. Som moltes les persones que han invertit temps i passió en aquest espai i en tot el que ha sorgit aquí. El que no acceptem és que sigui sempre la part més intangible i no tutelada per cap llei que hagi de sotmetre’s al poder de l’especulació. Hi ha molts altres llocs en aquest mateix entorn en què encaixarien perfectament nous habitatges. Hi ha necessitats d’habitatge i totxs la reclamem. Però al mateix temps hi ha molts solars, al seu temps objecte d’especulació, buits i aturats.

Podira, per una vegada, ser la mirada del profit immobiliari que s’allunyi a una altra banda i no la comunitat que fa ús i viu en aquest espai?

 

Amb quin dret?

La propietat privada no és llei. Existeix també un dret de la ciutadania de poder decidir com es configura el seu entorn i que aquesta decisió no estigui sempre a les mans dels privats o adreçada des de dalt.

I hi ha també molts altres drets, com el d’accés a l’habitatge, a espais comunitaris, el dret emergent a la ciutat i a altres models de vida que encara no estan configurats i tutelats. Per què destruir-los abans que puguin prosperar?

 

Què volem?

No es tracta de salvar a un habitatge. El projecte d’habitatge en règim de masoveria caducarà amb el contracte el proper 5 de juliol. Volem salvar aquest espai i rehabilitar aquesta finca més enllà del que hem pogut fer en aquests anys.

Creiem que hi ha un benefici comú i que aquest pot sorgir de la trobada de totes les parts. Volem dialogar, que ens escoltin i que es puguin instaurar dinàmiques constructives entre els interessos privats, els públics i els comuns.

rajoles fila

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s