Arriba 3a edició del Búnkfest!!!

boop3_YUHU copia

Estimades i estimats!!!! Demà 30 de juliol és l’últim dia de la Festa Major de Can Baró i la tornem a tancar amb la III edició del BúnkFest!!!! Si el temps ens ho permet i no plou, la festa començarà a les 20h i s’allargarà fins les 2h. Sabem que les que ja heu vingut algun cop no fallareu!!!! I les que encara no…. no sabem a què esteu esperant!!! 

On és la festa?

A les bateries antiaèries de Can Baró (també conegudes i marcades al Google Maps com Búnkers del Carmel). Com arribar-hi? Hi ha dos autobusos que pugen fins ben amunt, el 24 i l’V17. Una altra opció és baixar a Alfons X de L3 i fer una passejada costa amunt però ben guapa i, finalment, baixar a el Coll la Teixonera (L5) i fer una altra passejada pel Carmel. 

De què va?

És una festa autogestionada que s’organitza dins la Festa Major del barri, que barreja espectacle, música i reivindicació. No perdem de vista el que han sigut els antiaeris ni la seva història com a barri barraquista. Volem reocupar aquest espai que cada dia està més envait pel turisme massificat que està arrassant amb Barcelona i les seves veïnes. El programa el podeu trobar en el cartell (no serà necessàriament en aquest ordre):

Què he de portar?

Nosaltres portem el menjar i la beguda! Disposarem de cervesa artesana a preu popular (1,5€), vi, vermut, mojito, llimonada, i aigua. També podràs menjar pizza i empanades vegetarianes, que no veganes (ho sentim però tampoc tenim alternativa celíaca de moment). Si vols pots portar el teu got, si no nosaltres en vendrem de reutilitzables a 1€ NO retornables.

i sobretot…. Si ets un rànci/a que s’endurà la seva beguda, responsabilitza’t dels teus residus i sigues net/a!! i si veieu algun/a guiri fent el botellón o el piknic, demaneu-li que per favor també ho siguin ells/es. 

FINS DEMÀ!!!!

Ni un enderroc més! salvem la MULA de Can Baró com a espai comunitari al barri

Capçalera 1020x250_2

———> Volem que el Xalet Mercedes esdevingui un projecte de procomú <————

>> SIGNA LA PETICIÓ <<

El Xalet Mercedes és des de 2012 el projecte de masoveria urbana més conegut de Barcelona. En els últims cinc anys un grup de 20 persones s’ha encarregat de la posada en seguretat de l’espai i el seu manteniment. Com a experiència pionera ha servit també per cohesionar una comunitat de veïnes, veïns i persones afins que a partir d’aquest espai han impulsat activitats i projectes en l’entorn.

El Xalet Mercedes és també un edifici històric del principi del segle XX que forma part d’un nucli no tutelat (i en gran part ja perdut) de les conegudes com a “cases dels periodistes”, construïdes al voltant dels anys 30 per la cooperativa de periodistes de La Vanguardia. A part, es troba en una zona emblemàtica del barri, configurant l’entrada en la que era (més del que és en l’actualitat) la rambla principal: l’Avinguda Can Baró.

En els últims anys, coincidint amb el desenvolupament del projecte de masoveria urbana (reforma a canvi d’ús de la finca) ha estat escenari d’una transacció opaca. La propietat ha passat de l’antiga propietària, la sra. Mercedes Costa Risech en primera instància a la tutela de la Fundació Pere Mata i ara, després d’exigir el pagament de les hipoteques pendents sobre la casa, està en mans d’un privat que ha manifestat l’interès de rendibilitzar la finca i construir sobre ella 8 pisos.

La comunitat de veïnes i veïns que s’identifica amb aquest projecte i amb aquest espai, ha intentat repetides vegades establir contacte amb la nova propietat per dialogar sobre la possibilitat de conservar aquest edifici. A menys d’una setmana de la fi natural del contracte, no tenim interlocutors disponibles a negociar i, no obstant això, tenim propostes que podrien beneficiar a totes les parts en qüestió i preservar aquest espai tan emblemàtic. Ens veiem obligadxs a fer públic el cas en cerca de suport per tal que ens escoltin i ens donin la possibilitat de dialogar.

 

Què ha passat en aquesta casa?

En el 1998, l’antiga propietària de l’immoble comença a contreure préstecs privats amb caducitat anual i al 20% d’interès amb una privat. No se sap com van ser pactats els acords i si aquest préstec inicial (d’aproximadament de 40.000€) havia estat realment pagat en efectiu per part de la prestadora o si servia per liquidar un altre deute anterior de l’antiga propietària.

La qüestió és que a partir d’aquí, de dos anys en dos anys i fins al 2010, es van sumant hipoteques entre la sra. Costa Risech i aquestes dues persones. Les senyora Risech contreu noves hipoteques per pagar els interessos que es deriven del primer préstec i que, possiblement, no li hagin estat mai lliurades en efectiu. Això va resultar en 10 préstecs successius que hipotecaven la casa per un valor superior als 500.000€.

Quan la fundació Pere Mata va voler esbrinar la situació de l’immoble, vam posar a disposició els papers que custodiàvem sobre les hipoteques. Com a tutors legals i vetllant pels interessos de l’antiga propietària, haguessin pogut prendre partit en el cas i denunciar una pràctica al límit de la legalitat. Com es pot prestar diners a una persona que no és solvent? Era realment conscient la sra. Costa de les hipoteques a les quals donava el seu consentiment? I com és possible que siguin legals noves hipoteques per pagar interessos d’una hipoteca mai extingida?

Tots aquests dubtes sempre han trobat la mateixa opinió dels lletrats que han anat coneixent el cas: aquestes hipoteques representaven una pràctica molt estesa d’usura que finalitzava amb l’obtenció del bé immoble amb la mínima inversió econòmica per part dels prestadors. La fundació, única entitat en la situació de prendre mesures en tutela de la sra. Risech va fer poc o no suficient. Així que el procés va seguir en 2014 en una subhasta que va acabar deserta i que va decretar el traspàs de la propietat per adjudicació judicial als prestadors.

A partir d’aquest moment, la nova propietat, pressiona per obtenir el desallotjament de la casa. Finalment, al novembre 2016 es pacta el respecte del contracte de Masoveria Urbana signat el 2012 a canvi del compromís d’alliberar la finca el 5 de juliol de 2017.

 

Ja hi tornem a ser?

Sabem que si aquesta casa s’abandona i es tanca no durarà molt temps dempeus. Ja hem viscut molts enderrocaments d’edificis històrics en aquest barri, que haurien de ser patrimoni comú i molts són en l’actualitat solars deserts. De debò val la pena tirar al terra? No hi ha projectes millors per a aquests edificis?

A més una altra vegada estem davant del cas en què l’habitatge no és tractada com un bé d’ús. Una altra vegada es mercantiliza i això també repercuteix en els nostres lloguers, en els nostres comptes – a més del dany irreversible al nostre paisatge urbà. No hem ni deixat de parlar de la crisi a la qual ha portat la bombolla especulativa i sector de la construcció sense límits i ja estem tornant al mateix. I aquesta vegada amb el turisme per al·licient, que sembla una font infinita de diners. És una altra vegada derrocar, tornar a construir i treure força i legitimitat a totes aquelles iniciatives que no encaixen en el model econòmic dominant.

 

Amb tots els espais que hi ha…

No es tracta de deixar un projecte per fer el mateix en un altre lloc. Som moltes les persones que han invertit temps i passió en aquest espai i en tot el que ha sorgit aquí. El que no acceptem és que sigui sempre la part més intangible i no tutelada per cap llei que hagi de sotmetre’s al poder de l’especulació. Hi ha molts altres llocs en aquest mateix entorn en què encaixarien perfectament nous habitatges. Hi ha necessitats d’habitatge i totxs la reclamem. Però al mateix temps hi ha molts solars, al seu temps objecte d’especulació, buits i aturats.

Podira, per una vegada, ser la mirada del profit immobiliari que s’allunyi a una altra banda i no la comunitat que fa ús i viu en aquest espai?

 

Amb quin dret?

La propietat privada no és llei. Existeix també un dret de la ciutadania de poder decidir com es configura el seu entorn i que aquesta decisió no estigui sempre a les mans dels privats o adreçada des de dalt.

I hi ha també molts altres drets, com el d’accés a l’habitatge, a espais comunitaris, el dret emergent a la ciutat i a altres models de vida que encara no estan configurats i tutelats. Per què destruir-los abans que puguin prosperar?

 

Què volem?

No es tracta de salvar a un habitatge. El projecte d’habitatge en règim de masoveria caducarà amb el contracte el proper 5 de juliol. Volem salvar aquest espai i rehabilitar aquesta finca més enllà del que hem pogut fer en aquests anys.

Creiem que hi ha un benefici comú i que aquest pot sorgir de la trobada de totes les parts. Volem dialogar, que ens escoltin i que es puguin instaurar dinàmiques constructives entre els interessos privats, els públics i els comuns.

rajoles fila

Festa de Can Baró en marxa i pregó by M.U.L.A!

La festa Major de Can Baró ja és aquí!!! Després del currassu que s’ha fet la Comissió de festes en els darrers mesos, s’ha inaugurat aquest cap de setmana i continuaran fins el divendres 30, on un any més des de la MULA tancarem la festa amb el Bunkfest!!!

13413752_811862062290223_8439215450099733888_n

No us ho podeu perdre!!! Aviat tindrem el cartell de l’esdeveniment, estigueu atentxs 🙂

A més a més, aquest any ens van demanar a la M.U.L.A de fer el pregó de la festa major, cosa que ens va emocionar especialment ara que ens veiem en risc de perdre el Xalet Mercedes. Us deixem a continuació el vídeo perquè sabem que us haria agradat ser-hi 😉

 

 

Bunkfest 2016 – SOMOS MUCHXS Y DIFERENTES, PERO LA FIESTA ES DE TODXS!

 

 Celebramos la alegría, el amor infinito, la entrega de todxs lxs que habéis hecho posible disfrutar de este lugar. Tanto quienes hemos montado esta fiesta, como lxs que han recuperado este lugar para el uso de lxs vecinxs.

Celebramos la memoría de un barrio de barracas, de aquellas comunidades de personas que vinieron aquí empujadas por la necesidad y a buscarse la vida. Celebramos su recuerdo, su persistencia, su valor.

Y hoy que está pasando lo mismo, celebramos todas aquellas personas y aquellas comunidades que apoyan y acojen a quien busca un lugar en el mundo donde vivir en paz.

Celebramos el soporte mutuo, las comunidades locales que tejen relaciones de solidaridad. Las cosas de corazón, la autogestión.

Celebramos quien defensa un lugar porque es el en que nació o el en que vive. Celebramos quienes los defensan contra la especulación, la mercantilización de los valores, la masificación, la gentrificación y el dinero fácil.

[Podeu llegir tot el pregó/manifiestah al següent enllaç::::: pregón/manifiestah ]


GRÀCIES A TOTES LES QUE VAU VENIR I PARTICIPAR D’ALGUNA MANERA. EN BREUS PUBLICAREM UN CLIP DE VÍDEO RESUM / REMIX DE LA MÀGIA INDESCRIPTIBLE D’AQUELLA NIT.

Mentrestant, us deixem amb uns enllaços dels artistes amigues que ens van acompanyar. Per les que no vau poder gaudir-les i/o va coincidir que estaveu fent torn de barra 😉

Paula Grande & Esfumato/s – electrònica sua *CHILLOUT* introspecció original ::::::::

TuaregSurf – canyita buena onda amb aires del desert ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Mariarrovira aka Oye Sherman – monòleg sobre la gentrificació ::::::::::::::::::::::::::::::


Move In Vein – hiphop elegantíssim desbordant de flow ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Zé Fuga + Dj Jum – rimas conscientes con los mejores beats // sin fronteras // ::::::::::::::

 

El patio de mi casa no es particular — SSO Vallseca / LA LLUITA DELS ESPAIS

A tot arreu està passant el mateix. Confrontació i lluita pels espais. Unxs li donen ús, sembren llavors, l’hi donen vida. Els altres es recolzen en “la llei”, alegant que allò “és seu” perquè ho diu un paper. I amb aquest “argument” utilitzen la força, la violència i es creuen amb el “dret” d’arrasar amb tot. Amor vs possessió. Vida vs destrucció.

La Berta, la Cris i la Júlia ens van contactar perquè volien enfocar el seu projecte de disseny i rehabilitació d’espais al solar de Vallseca -aquest espai al costat de casa que durant anys ha estat abandonat i el setembre passat ls veïnxs del barri vam netejar per tal d’activar el seu ús; omplir-lo de vida- d’una forma propera al veïnatge, q sumés esforços i convidés a un treball comunitari. Així aquestes últimes setmanes han fet tres jornades d treball en les quals han construït uns jardins verticals, han pintat els mobles q havíem anat portant, hi han posat una pissarra a mode fòrum obert amb tot aquellx q volgués aportar idees, han fet un mural, han revifat les plantes i un munt d’accions més que van deixar l’espai preciós… fins fa dos dies. Quan, del matí a la tarda, aprofitant l’hora que els comerços del voltant estaven tancats, algú ha passat amb una furgoneta i s’ho ha emportat tot. No ha deixat res. Ni un missatge. Bé sí. Un patètic cartell que resa, covard: “prohibit el pas a qui no sigui de l’obra”.

Demà divendres havien planejat un passi del documental que han fet per reportar el treball daquestes setmanes. A mode re-inauguració del solar. A l’espai ara no hi ha res però l’esdeveniment el faran igualment i des daquí nosaltres us convidem a que vingueu, i celebreu amb nosaltres i amb elles l’esforç i dedicació que hi han posat, malgrat l’intent brut d’exterminació. Veniu, serà segurament el millor pretext per parlar d’aquesta lluita difícil i veure enre totxs què podem fer per seguir donant vida a aquests espais que alguns prefereixen morts.

13339660_806579002818529_6402402896676471753_n

Divendres 3 de juny 21:30 c/Vallseca 41-43


Gràcies Fernando per aquest bonic recull de fotografies. I a Berta, Cris i Júlia per tot el currasso fet amb tant d’amor i dedicació. SEGUIM.

Teixidores al solar del carrer Vallseca: apropant-nos a una pràctica d’autogestió en la indumentària

Vaig convidar la FernandadHP i el grup de teixidores del Banc Expropiat de Gràcia a que fessin la seva última sessió de telar de cintura al solar de Vallseca: així, al temps que tenien l’oportunitat d’experimentar la tècnica de forma més genuïna –lligades a un arbre com normalment fan les mujeres triquis–, la resta vam poder veure i conèixer de primera mà aquesta tècnica ancestral provinent de la zona de Milpa Alta, Mèxic.

La FernandadHP, que entre d’altres coses ha creuat l’oceà per difondre i donar a conèixer aquesta pràctica d’autogestió en la indumentària ens va transmetre no només el valor de resistència sinó també apreciar el simbòlic, de l’arbre i l'”urdimbre” com a estructura fixa *la vida* a la teixidora i la trama com a elements de moviment / canvi / decisió…

A continuació un resum de la jornada (gràcies a Anna Oset per capturar-ho tan bellament… i al Juan per la playlist especial per l’ocasió 🙂 Si voleu veure totes les fotos aneu aquí.