Comiat Xalet Mercedes, 5 juliol 2018

Vivienda es un gerundio. Vivienda es una casa en movimiento.

Se cumple hoy un año desde que el Xalet Mercedes, el primer proyecto de la MULA en Barcelona, acabó.

Ha costado tiempo admitirlo, acostumbrarse a no estar. No obstante, la experiencia ha enseñado muchas cosas y hay muchas otras que quedan para recordar.

Queda el recuerdo de Ramón, que este año nos ha dejado. Queda el recuerdo de aquellas jóvenes valientes, que aquí han cambiado sus pieles. Duna, Neus, Joana, Marta, Irene, Rita, Paye, Núria, Edurne, Jose, Yolanda, Nicola, Alice, Gerard, Augusto, Arnau, Inés, Enya, Elizabeth y todxs lxs demás con lxs que en algún momento hayamos compartido techo,  familia o circunstancias. Queda el recuerdo y las imágenes de la Mercedes, punto de inicio y de fin de la historia de esta casa. Queda el Uri, sus enseñanzas de paleteria. La CiC, el Enric, Azulema, Txema (que tampoco ya no nos puede acompañar).

Quedan lxs arquitectxs sin fronteras, Josep Maria, la Gemma, la Alba. Mirko y Eliseu, compañerxs de laCol. Ramón, un sol de abogado, Núria y Paula de Celobert.

Queda el recuerdo de los últimos días concitados, de las sensaciones encontradas y de los cambios de planes, de la no resignación y de la entrega de llaves. Queda el recuerdo sin imágenes de la última tarde, Marisol, Marta, Montse, Pepi, Cesca, Joan, Silvia, Efren, Xavier, Cesc…

Quedan las fiestas mayores del barrio y el recuerdo de mucha gente con quien intercambiamos estima y cercanía. Queda la cafetería Cadí, la huerta, el solar limpiado, la Elena, el Basaraat, la avinguda Can Baró, los consells de barri, el Fernando.

Queda la última noche, de verano, pasada a oscuras, como la primera.

Quedan los amores. No solo los recuerdos de ellos, queda en esencia un proyecto que es una historia de amor, todavía y siempre más abierta y consciente.

Quedan lxs innombrables, lxs que no salen ahora y que saldrán muchas otras veces!

Nunca ha sido en solitario la cruzada, y eso ha sido la cifra del buen camino, del que fuera cierto. Quedan muchas cosas aún abiertas, cosas que se han hecho bien y que no acaban nunca y cosa que peor llevamos y que aún faltan para cerrar. Todavía quedaba dar noticia por lo menos de este cierre físico, que nos ha puesto a todxs en otros caminos.  Cerrando este pequeño ciclo esperemos que puedan abrirse libremente paso los otros. Ahora, después de un año, anunciamos que el Xalet Mercedes ya no es un proyecto de Masoveria Urbana.

Lo sentimos si no hemos podido atender bien (y a veces directamente no hemos atendido) a todos los llamados, mails, contactos, invitaciones. Son épocas en que hemos tenido que replegar, reflexionar, viajar, no tener futuros a la vista: todo para sentir que tenemos un rumbo a tomar en este marasma de sensaciones que aún hoy están vivas.  

Nosotrxs somos lxs que venimos para no quedarnos, así es la filosofía masovera. Para no quedarnos en esta casa y ya puestos, en esta vida. Pero los transcursos, los caminos, las vidas de lxs demás, son lxs que nos queda y lxs que nos queda para descubrir, de corazón abierto, con la entrega total.

Así que con el cierre del Xalet a la vista lejana, también abrimos y damos bienvenida a los nuevos proyectos. Seguimos con la huerta que nació en Can Baró hace ya casi 4 años (el Quirhort // www.espaiquiro.wordpress.com y el LIOcc // http://www.liocc.barcelona); acogemos a la Llavor, el primer grupo que forma proyecto de masoveria urbana en Lleida, que empezó sus andanzas en enero y que durará otros dos años y medio; también otro proyecto que empieza en la Zona Franca de Barcelona y que tendrá vida para cuatro años.

Celebramos también el movimiento y al aprendizaje mutuo en la tentativa de formar una cooperativa de vivienda (la Primula) que participó de las convocatorias de la Fundación La Dinamo.

Y todos los otros encuentros (y a veces desencuentros también) que no han tenido seguimiento en este blog, pero que en este año han ido sucediendo y que han mantenido viva la flama.

Ahora sí.

A partir de ahora y progresivamente estaremos más presentes y con más tenacidad que nunca.

Nos vemos por los barrios!

Ni un enderroc més! salvem la MULA de Can Baró com a espai comunitari al barri

———> Volem que el Xalet Mercedes esdevingui un projecte de procomú <————

>> SIGNA LA PETICIÓ <<

El Xalet Mercedes és des de 2012 el projecte de masoveria urbana més conegut de Barcelona. En els últims cinc anys un grup de 20 persones s’ha encarregat de la posada en seguretat de l’espai i el seu manteniment. Com a experiència pionera ha servit també per cohesionar una comunitat de veïnes, veïns i persones afins que a partir d’aquest espai han impulsat activitats i projectes en l’entorn.

El Xalet Mercedes és també un edifici històric del principi del segle XX que forma part d’un nucli no tutelat (i en gran part ja perdut) de les conegudes com a “cases dels periodistes”, construïdes al voltant dels anys 30 per la cooperativa de periodistes de La Vanguardia. A part, es troba en una zona emblemàtica del barri, configurant l’entrada en la que era (més del que és en l’actualitat) la rambla principal: l’Avinguda Can Baró.

En els últims anys, coincidint amb el desenvolupament del projecte de masoveria urbana (reforma a canvi d’ús de la finca) ha estat escenari d’una transacció opaca. La propietat ha passat de l’antiga propietària, la sra. Mercedes Costa Risech en primera instància a la tutela de la Fundació Pere Mata i ara, després d’exigir el pagament de les hipoteques pendents sobre la casa, està en mans d’un privat que ha manifestat l’interès de rendibilitzar la finca i construir sobre ella 8 pisos.

La comunitat de veïnes i veïns que s’identifica amb aquest projecte i amb aquest espai, ha intentat repetides vegades establir contacte amb la nova propietat per dialogar sobre la possibilitat de conservar aquest edifici. A menys d’una setmana de la fi natural del contracte, no tenim interlocutors disponibles a negociar i, no obstant això, tenim propostes que podrien beneficiar a totes les parts en qüestió i preservar aquest espai tan emblemàtic. Ens veiem obligadxs a fer públic el cas en cerca de suport per tal que ens escoltin i ens donin la possibilitat de dialogar.

 

Què ha passat en aquesta casa?

En el 1998, l’antiga propietària de l’immoble comença a contreure préstecs privats amb caducitat anual i al 20% d’interès amb una privat. No se sap com van ser pactats els acords i si aquest préstec inicial (d’aproximadament de 40.000€) havia estat realment pagat en efectiu per part de la prestadora o si servia per liquidar un altre deute anterior de l’antiga propietària.

La qüestió és que a partir d’aquí, de dos anys en dos anys i fins al 2010, es van sumant hipoteques entre la sra. Costa Risech i aquestes dues persones. Les senyora Risech contreu noves hipoteques per pagar els interessos que es deriven del primer préstec i que, possiblement, no li hagin estat mai lliurades en efectiu. Això va resultar en 10 préstecs successius que hipotecaven la casa per un valor superior als 500.000€.

Quan la fundació Pere Mata va voler esbrinar la situació de l’immoble, vam posar a disposició els papers que custodiàvem sobre les hipoteques. Com a tutors legals i vetllant pels interessos de l’antiga propietària, haguessin pogut prendre partit en el cas i denunciar una pràctica al límit de la legalitat. Com es pot prestar diners a una persona que no és solvent? Era realment conscient la sra. Costa de les hipoteques a les quals donava el seu consentiment? I com és possible que siguin legals noves hipoteques per pagar interessos d’una hipoteca mai extingida?

Tots aquests dubtes sempre han trobat la mateixa opinió dels lletrats que han anat coneixent el cas: aquestes hipoteques representaven una pràctica molt estesa d’usura que finalitzava amb l’obtenció del bé immoble amb la mínima inversió econòmica per part dels prestadors. La fundació, única entitat en la situació de prendre mesures en tutela de la sra. Risech va fer poc o no suficient. Així que el procés va seguir en 2014 en una subhasta que va acabar deserta i que va decretar el traspàs de la propietat per adjudicació judicial als prestadors.

A partir d’aquest moment, la nova propietat, pressiona per obtenir el desallotjament de la casa. Finalment, al novembre 2016 es pacta el respecte del contracte de Masoveria Urbana signat el 2012 a canvi del compromís d’alliberar la finca el 5 de juliol de 2017.

 

Ja hi tornem a ser?

Sabem que si aquesta casa s’abandona i es tanca no durarà molt temps dempeus. Ja hem viscut molts enderrocaments d’edificis històrics en aquest barri, que haurien de ser patrimoni comú i molts són en l’actualitat solars deserts. De debò val la pena tirar al terra? No hi ha projectes millors per a aquests edificis?

A més una altra vegada estem davant del cas en què l’habitatge no és tractada com un bé d’ús. Una altra vegada es mercantiliza i això també repercuteix en els nostres lloguers, en els nostres comptes – a més del dany irreversible al nostre paisatge urbà. No hem ni deixat de parlar de la crisi a la qual ha portat la bombolla especulativa i sector de la construcció sense límits i ja estem tornant al mateix. I aquesta vegada amb el turisme per al·licient, que sembla una font infinita de diners. És una altra vegada derrocar, tornar a construir i treure força i legitimitat a totes aquelles iniciatives que no encaixen en el model econòmic dominant.

 

Amb tots els espais que hi ha…

No es tracta de deixar un projecte per fer el mateix en un altre lloc. Som moltes les persones que han invertit temps i passió en aquest espai i en tot el que ha sorgit aquí. El que no acceptem és que sigui sempre la part més intangible i no tutelada per cap llei que hagi de sotmetre’s al poder de l’especulació. Hi ha molts altres llocs en aquest mateix entorn en què encaixarien perfectament nous habitatges. Hi ha necessitats d’habitatge i totxs la reclamem. Però al mateix temps hi ha molts solars, al seu temps objecte d’especulació, buits i aturats.

Podira, per una vegada, ser la mirada del profit immobiliari que s’allunyi a una altra banda i no la comunitat que fa ús i viu en aquest espai?

 

Amb quin dret?

La propietat privada no és llei. Existeix també un dret de la ciutadania de poder decidir com es configura el seu entorn i que aquesta decisió no estigui sempre a les mans dels privats o adreçada des de dalt.

I hi ha també molts altres drets, com el d’accés a l’habitatge, a espais comunitaris, el dret emergent a la ciutat i a altres models de vida que encara no estan configurats i tutelats. Per què destruir-los abans que puguin prosperar?

 

Què volem?

No es tracta de salvar a un habitatge. El projecte d’habitatge en règim de masoveria caducarà amb el contracte el proper 5 de juliol. Volem salvar aquest espai i rehabilitar aquesta finca més enllà del que hem pogut fer en aquests anys.

Creiem que hi ha un benefici comú i que aquest pot sorgir de la trobada de totes les parts. Volem dialogar, que ens escoltin i que es puguin instaurar dinàmiques constructives entre els interessos privats, els públics i els comuns.

MULA a la Fira Alternativa de Sant Pol de Mar

La Fira Alternativa va néixer arran de la inquietud d’un grup heterogeni d’amics per poder realitzar al seu poble una fira de caire diferent, una fira que englobés en un sol espai tres àmbits principals: un àmbit dedicat a promoure i difondre productes alternatius del món de la salut, l’artesania i l’alimentació; un àmbit dedicat al món de la comunicació concretat en forma de xerrades, col·loquis i debats sobre diferents temes que afecten el nostre entorn i un àmbit  cultural basat en tota una sèrie de propostes lúdiques per als més petits com també tota una sèrie d’actuacions teatrals i musicals que intenten fugir de les moltes propostes que ja s’oferten en altres esdeveniments culturals més comercials.

Les masoveres de MULA vam participar-hi a l’edició de l’any 2013 i aquest any hi hem tornat després dels quatre anys que portem de projecte.

(Masoveres l’any 2013)

(Masoveres aquest estiu, 2016)

Malgrat vam improvitzar la paradeta i vam estar-la completant durant la Fira, va ser un bon pretext per endreçar idees, fer recompte de les activitats i la feina feta, treure a la llum fotografies gairebé oblidades, intercanviar vestidures i elaborar l’inici d’un fanzine-manual sobre com fer masoveria! Una petita exposició interessant en la que no es demanaven fons sinó simplement s’obria la porta a aquest món masover experimental i mutant per a que les curioses poguessin explorar entre les diverses pistes que explicaven l’indefinible 🙂

Estem contentes d’haver parat a pensar fins on arribava el projecte de MULA i fins on ha arribat a contagiar en el replantejament dels hàbits i les dinàmiques normatives per considerar opcions alternatives a tots els aspectes de la vida uniformitzats: habitatge, alimentació, residus, vestimentes, estètica, relacions… tota una aventura que es va iniciar amb la trobada i confluència de diferents persones i els seus móns i energies particulars en una casa en construcció.

Paradigmàticament la casa ens ha contagiat la seva essència: donant-li algunes voltes, i veient que un cop començada la Fira encara estàvem construïnt l’espai (com podeu veure en el cartell) vam caure en la poètica paradoxa de que tota la nostra vida està en construcció constant, amb tot el que implica i de manera molt semblant a la que ho fa la casa: desconstruint per tornar-se a construir a la nostra manera.

Més fotos:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

OBRINT PORTES TANCANT AIGÜES: obrim convocatòria per residència mulàctica!

 

Les nostres canonades estan embussades; tenim un gros problema….. que hem decidit convertir en oportunitat: Oportunitat per a convertir la Mula en la vivenda sostenible dels nostres somnis! Així, hem fet un pla amb tres objectius concrets:

1. Construir un wàter sec dins la casa i fer compost amb les nostres KKs
2. Dissenyar un sistema de re-distribució / re-direcció de les aigües grises per a regar les plantes
3. Zona verda al pati: construir un hort-jardí amb un munt de plantes aromàtiques, arbustos, flors, enfiladisses… que permetin rebre les aigües grises ( i el fertilitzant que treiem del nostre pipí /KKs) i que siguin niu d’abelles, mosques, mosquits…. en definitiva, cicles que donen vida.

BUSQUEM ALGÚ AMB CONEIXEMENTS I/O EXPERIÈNCIA EN TEMES BIOCONSTRUCTIUS PERQUÈ ENS AJUDI AMB ALGUN D’AQUESTS OBJECTIUS QUE ENS HEM MARCAT. A CANVI NOSALTRES LI OFERIM SOSTRE, MENJAR I COMUNITAT.

Si creus que ets la persona o simplement et ve de gust que ens coneixem no dubtis, escriu-nos!

Llegiu la convocatòria sencera aquí (versió en castellà).

—

• Agraïments especials a la FernandadHP i Juan de Mèxic pel taller de wàter sec particular + tot el material facilitat.
• Referent interessant per entrar en matèria: The Humanure Handbook. Versió castellana aquí: Manual del Humabono.
• No prengueu les dates al peu de la lletra. Potser quan estiguis llegint això encara estem buscant algú…. 😉

Vídeo Pecha-Kucha: presentació M.u.l.a.

Any nou, 3r any de Masoveria al Chalet Mercedes!

Any nou, 3er any de Masoveria al Xalet Mercedes!

Encara que el canvi de calendari ens enxampi a la meitat del nostre any de curs i de contracte, aprofitem l’ocasió per posar-vos al dia dels últims moviments a la casa.
El nostre contracte contemplava acabar les obres estructurals de la casa en els primers tres anys i utilitzar de la casa per impulsar activitats al barri. La tasca de reforma estructural està pràcticament acabada, ja que amb els 5.611 euros (menys 500 que es va cobrar Goteo)aconseguits a través de les aportacions del crowdfunding anem solucionant els problemes més greus. Ens falta encara assegurar-nos de l’activitat de les termites, encara que sembla que no tindrem problemes a curt termini. També manca fer els acabats de la impermeabilització de la coberta, els emplenats i tractament de les bigues de ferro. La casa ha canviat molt i ja comença a reviure: tot ha estat possible a través de les moltíssimes aportacions i ajuda de les persones que han passat per aquí brindant el seu suport al llarg d’aquest 2014: gràcies especialment a les masoveres i als col·laboradors.

 

També poc a poc anem obrint-nos al barri. Segueixen les trobades mensuals amb veïns i veïnes i amics i amigues denominats FEM BARRI!, que se celebren cada segon diumenge del mes a l’hora del cafè (16:30h) a la casa. Fins ara han estat trobades molt propositives i entre persones meravelloses. Pel 2015 es perfila l’objectiu d’aconseguir rehabitar el solar buit de la Clínica Quirón, per a aconseguir-ho aquest mes se celebrarà ja una trobada amb l’Ajuntament on se’ls proposarà una cessió d’ús en règim de Masoveria. Seguim sumant forces i no hi ha dubte que si som moltes i convençudes serà tot fàcil, possible i, per què no, entretingut.

Queden moltes coses per fer, totes ambicioses, des d’acabar la reforma del nostre Xalet, a crear una xarxa de Masoveries i un punt d’informació. I, a més a més, començar a concretar tots els somnis i visions que tenim per aquest fantàstic barri a partir de l’experiència de l’intercanvi, de cuidar l’espai i de rehabitar!

Per completar el pronòstic d’un any que segurament serà intens, no podem oblidar agrair als anònims veïns/es que el dia de Reis ens va deixar un paquet ple de detalls. No us en desvetllarem el contingut, però aprofitem per agrair també totes les sorpreses i els plaers que ens heu brindat en particular les veïnes i els veïns al llarg d’aquest any! Fins ara!

 

Darreres activitats masoveres

L’activitat a la casa en la darrera setmana ha sigut molt intensa. L’hivern i el mal temps han fet que ens poséssim més amb la feina de fer xarxa i de planificació de las pròximes actuacions.

Començant per el divendres passat, ens han visitat tots els col·laboradors del projecte MULA. Estaven els arquitectes de laCol i de Arquitectes Sense Fronteres junts amb el nostre advocat Raimon. Va ser una reunió molt productiva amb el propòsit de definir les estratègies i les obres a fer durant la part restant de contracte.

 El dissabte ens vam reunir amb altres projectes de Masoveria Urbana en les cases dels Mestres de La Floresta, en Sant Cugat. Després de gaudir d’un molt bon ambient i conèixer-nos una mica millor, hem fet una posada en comú de totes els projectes representats. 6Claus, Can Llimona i nosaltres, Mula. Ja havíem fet altres reunions amb les tres masoveries, però aquesta ha sigut la més interessant i productiva. Hem pogut tenir una visió clara de totes les problemàtiques comuns i hem avançat en la construcció d’una xarxa de recursos que doni suport a nous projectes i que promogui noves iniciatives per facilitar-nos el treball a totes.

 El diumenge ha sigut per fi un plaer acollir veïns del carrer de Can Baró que han vingut a fer un vermut i a parlar cadascú de la pròpia visió del barri, a raó de la projecció del documental de Carlota Coloma i Adrià Lahuerta “La Intervenció Invisible” link: http://15-l.com/15L/index.php. Hem anat coneixent aquest veïns en els dos anys de projecte que portem per separat: alguns han vingut a oferir alguna cosa, altres han tret el cap per veure que es feia a la cantonada. Fins i tot algun d’ells ha sigut nostre mecenes! Ha sigut un plaer per fi ver los tot junts i amb tanta il·lusió de fer colla per fer barri!

 Encara que haguem fet moltes reunions i trobades, hem avançat també en les tasques a la casa. De moment hem bolcat esforços en resoldre el problema d l’aigua (encara estem buscant dos dipòsits de 100 litres cadascun) i el de les termites. Per fi sabem de quina espècie son, d’on vénen i sabem també que molts veïns estan passant per el mateix problema. Així que si també hi ha algú que conegui d’aquestes coses i com poder convèncer-les de marxar o canviar la seva dieta a base de bigues, nosaltres oberts a escoltar!

Jornada d’agraïments i recompenses

Durant aquestes últimes setmanes, els habitants de l’avinguda Can Baró 2 hem estat preparant un esdeveniment per tal d’agraïr la participació en la campanya econòmica duta a terme a través de Goteo, així com als veïns i amics que al llarg del temps han col·laborat amb nosaltres. Amb aquest objectiu, a casa ens vam marcar una recta final de feina per tal de fer-la lluir el dia de la festa, on dinaríem tots plegats i assistiríem a una sessió de conta-contes i bona música. El 20 de setembre, doncs, el Xalet Mercedes del barri de Can Baró es va omplir d’amics i amigues per tal de celebrar tots junts que ja fa més de dos anys que seguim endavant. Per preparar l’espai vam treballar principalment a la planta baixa, on vàrem traslladar la nova cuina a l’antiga glorieta de la casa, ara completament adaptada al seu nou ús. Entre les reformes s’hi compten la instal·lació d’una finestra nova i un tractament general als marcs de fusta de les antigues, traient pintura vella i posant antitermites. A més, vàrem canviar una peça del marc de fusta de la repisa totalment menjada per termites. Vam fer treball d’acabats a les vorades de les rajoles, una última enguixada, una capa de pintura a les parets amb fixador de pols per crear un ambient net, a part de construir-ne els mobles a mida i continuar amb les proves de la instal·lació del nou desaigüe de la pica. I vam preparar els espais de dalt per rebre la gent. Tot això amb l’ajuda i suport  de l’Anca Virginia Stefan, l’arquitecte que ha vingut a ajudar-nos aquests dies, així com dels amics i col·laboradors desinteressats que ha arrossegat fins a la nostra porta (Jordi Utset, arquitecte; Albert Cabané, estudiant d’arquitectura; Ioanna Papachristou, doctoranda en sostenibilitat). Pel que fa a la zona d’exterior, vam acabar la pavimentació del terra reutilitzant maons de la mateixa casa. Quan va arribar el dia de la celebració, 25 persones ens vàrem reunir per festejar tots plegats que el projecte de MULA ha tirat endavant gràcies a la participació de tantíssima gent, tant dels qui pugueren venir com dels qui no. Un dinar de rebuda va ser l’escenari de retrobades, tertúlies i noves coneixences. Montaditos d’alberginia a la brasa (plat romanès, cortesia de l’Anca), de botifarra amb ceba, de guacamole amb salmó, i de camembert amb tomàquet cherry. De segon, una amanida de llenties a la masovera – recepta de la casa – acompanyades de bon vi i cervesa. Va ser una ocasió molt bonica per aprofundir en velles coneixences i travar-ne de noves. I quan vàrem tenir la panxa satisfeta, el Rubén Santana, la Neus Borrell i la Júlia Osés ens van delectar amb una sessió combinada de contes i cançons. Un agraïment especial per a tots tres, així com pel tècnic de so Savvas i per la càmera Xiana. I no us perdeu el vídeo de la cançó que va tocar la neus!:

Durant tot el dia el xalet va estar obert, tant els espais de la planta baixa i el jardí, com els pisos de dalt. Fou un dia per a rebre els col·laboradors i per a compartir l’experiència de viure en una casa tan especial. Ja en acabar la jornada, es podia sentir com poc a poc, tothom havia anat entenent aquest lloc com una casa, amb molta personalitat, i cada vegada més acollidora. Les masoveres vàrem poder palpar el respecte i afecte que els convidats mostrarent per nosaltres, per la casa i pel projecte. Poc a poc la gent va anar marxant, i els d’aquí a casa ens vam quedar amb una sensació de satisfacció molt gran, tant per la tranquil·litat d’haver finalment transmès el nostre agraïment, com per l’èxit de la diada de festa que hem fet possible entre totes. (Una salutació especial pels pares deles masoveres, que finalment s’han conegut 😉 )

OBRES I REFORMA DES DE L’OCTUBRE

El blog ha quedat una mica penjat (de fet molt penjat) degut a les complicadíssimes vides de cadascun/a de nosaltres, la quantitat de feina que hem tingut a sobre i en definitiva la falta de mans i temps per a dedicar-s’hi. Però han passat tantes coses que hem pensat que valia la pena explicar- vos com ha anat evolucionant el projecte fins a dia d’avui.

Les últimes obres publicades ja perfilaven un resultat amb bona pinta, però s’ha de dir que hem avançat una mica més i ens hem situat en un punt una bastant més confortable. Resumint la història i anant per temporades com en les altres publicacions us explicarem que la cosa ha anat així:

–       Reforma terra caigut

 Problemàtica: antigament la casa havia patit filtracions d’aigua que van fer podrir les bigues del sostre del lavabo. Aquestes van cedir i es va crear un forat que va deixar el lavabo inutilitzat per perillositat de la caiguda de l’altra part del sostre i per la capa de runa que hi havia a sobre.

 Solució que hem aportat: Hem col·locat reforços i estructures que fan aquesta part de la casa segura.

–       Reforços a dalt de tot.

 Com que no era segur treure una biga que estava entre parets, vam col·locar una reforç al costat de l’antiga biga que suporta tot  el pes de la nova HPN.

–       Instal·lació canonada aigua i desaigües

Problemàtica: Les canonades d’entrada d’aigua i els desaigües de la casa fa més de 10 anys que no funcionaven, amb la qual cosa s’havien fet inutilitzables. Nosaltres necessitàvem sobretot un vàter, i preparar l’entrada de l’aigua.

Solució que hem aportat: Malgrat de moment no vam  una instal·lació molt gran ni completa, vam fer el mínim per millorar les condicions d’arribada d’aigua per a ús diari (sense comptar tema dutxa que arribarà més endavant), i vam instal·lar un futur bany turc-todoenuno a la planta de baix (en un futur serà lavabo i dutxa en el mateix espai) i un vàter normal amb cadena manual (cubells d’aigua) a la primera planta.

–       Posada en seguretat de la terrassa de dalt

Problemàtica: com que la construcció de la casa data del 1929, hi ha parts de la casa i de la façana que han anat deteriorant-se, algunes suposant un problema per la seguretat donada la seva comunicació directa amb el carrer. Una d’aquestes parts era la coberta, on hi havia parts d’obra que tenien esquerdes que pintaven força perilloses i rajoles mig soltes.

 Solució que hem aportat: vam treure les parts perilloses desenganxant les rajoles i acabant de trencar l’obra esquerdada i vam refer l’arrebossat.

–       Tractament tanques jardí i pintura, arrebossat exterior.

Problemàtica: les parets del mur exterior havien incorporat un segon mur de totxanes que omplien l’espai destinat a una tanca com les de la resta del perímetre. També es trobaven en mal estat, l’arrebossat havia començat a caure a trossos i a desfer-se.

Solució que hem aportat: Com que la tanca estava guardada dins la casa, la vam tornar a col·locar. Vam pintar (amb l’ajuda de caus i esplais) les tanques que s’estaven oxidant i necessitaven manteniment. Encara en queden algunes per pintar amb l’esmalt de forja, però ja queden molt millor!

Vam refer l’arrebossat de fora, picant i traient les parts més deteriorades, i tornant a fer-lo amb malla enganxada amb ciment cola i morter posteriorment allisat.

–       Canvis en el menjador.

Coses fetes: hem tret una part del guix per tenir una paret amb maó a la vista. Estem acabant de decidir si es quedarà amb el color original de la totxana o si ho pintarem d’acord amb la resta de colors de la sala. Hem canviat una part de la porta de fusta per metacrilat, per a que entri una mica més de llum. Hem començat a omplir els forats que quedaven després d’haver tret els falsos sostres. També hem fet un dibuix a la paret per donar una mica de color i vida a l’espai.

Coses a fer: falta encara acabar de tapar els forats, netejar bé el sostre i procedir als acabats i pintura de tot el menjador. Això no es pot fer mentre la cuina està traslladada en aquesta zona de la casa, així que malgrat queda res és una feina que haurà d’esperar una mica.

–       Reaprofitament tanques jardí per la seguretat de les finestres de la futura cuina.

Un del màxim objectiu del projecte de masoveria urbana Mula és el de reciclar i aprofitar al màxim els materials que ja tenim a la casa. Les persianes de la glorieta, que serà la futura cuina, estaven en bastant mal estat. Vam decidir treure-les i utilitzar-les com a tanques de seguretat. Amb l’ajuda d’una amic forjador vam acabar fent un muntatge que va quedar molt xulo, amb porticons i tot!

–       Pavimentació del jardí i canvis d’espais

Un  altre dels reciclatges que hem fet ha sigut utilitzar les totxanes que hem anat acumulant al llarg de les reformes per pavimentar el jardí. A part d’això en vam canviar una mica la disposició del arbres i plantes.

–       Espai per la caseta d’eines al jardí

Tenim un racó que per la seva forma i posició resultava gairebé desaprofitat. Així que hi hem preparat una base de formigó per poder-hi construir per sobre una caseta d’eines i material, ja que ara aquestes coses ocupen massa espai a l’interior de la casa.

–       Cuina

La cuina la tenim a mitges. Hem eliminat les finestres laterals i hem fet el rebossat d’acord amb la resta de la casa. Hem començat a col·locar rajoles (reciclades de l’antiga cuina) a la franja d’acció, és a dir, l’alçada en què es cuina, es prepara, es freguen plats, etc.

–       Pintada de les golfes

També hem fet més acollidor un espai: les golfes. Bé, la meitat de les golfes perquè l’altra banda encara acumula mobles i trastos cultivant pols. Però és sorprenent veure de quina manera ha canviat el clima!

El pressupost invertit fins aquest punt ha sigut d’aproximadament 5.000 €, entre material i eines.

Fins la propera (esperem que no tant llunyana!)