La masoveria urbana

31

Que és la masoveria urbana?

Malgrat que és difícil situar l’origen del terme “masoveria” en un moment històric en concret, és un concepte molt utilitzat en la història del món rural a Catalunya. Oficialment, un masover era qui tenia una cessió temporal d’un mas del qual ell no era propietari. Entre els masovers i el propietari s’establia un contracte en què els masovers s’encarregaven del manteniment del mas i l’explotació de les terres pertanyents a la finca, a canvi de no pagar lloguer monetari i de quedar-se amb una part de la collita.

El fet que hi hagi cases o pisos buits a la ciutat, normalment es deu al fet que estan en mal estat i per aquest motiu no es poden llogar ni vendre. Per tant, per què no ajuntar persones amb dificultats d’accés a l’habitatge, amb cases que necessiten reformes o manteniment? La masoveria urbana trasllada aquest antic sistema d’intercanvi al present i a les ciutats: és un acord entre propietaris i masovers on es marquen uns temps determinats de contracte que justifiquen certa inversió de temps, material i recursos humans. I és també un acord entre necessitats: persones que necessiten casa, i propietaris amb cases que necessiten persones que les mantinguin.

Un dels discursos que s’emfatitza en l’ideari de la masoveria urbana, és que un habitatge és un bé d’ús, i per tant, ha d’estar habitada.

Quin és el seu marc legal?

En la majoria de documents que es poden trobar per internet en citen articles i lleis on apareix el concepte, però no hi ha informació gaire útil. I això és perquè la formula de la masoveria urbana fa anys que existeix dins la llei d’habitatge com a opció, ÉS LEGAL, però no se n’han escrit les pautes (i… això ho converteix en alegal).

De fet, jurídicament no se sap ni si s’acull a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) o al Codi Civil, perquè hi ha coses implícites en la masoveria que entren en conflicte d’entrada amb els protocols establerts. Per exemple, com podem autoconstruir, si se suposa que s’ha de ser professional de l’obra? Com arrendar en règim de masoveria urbana cases que no tinguin cèdula d’habitabilitat (perquè si estan en mal estat possiblement no tinguin cèdula), i que això no serveixi per fer contractes fraudulents on es lloguin cases sense condicions d’habitabilitat i fer-les passar per masoveria?

La Llei d’arrendaments urbans, Llei d’arrendaments rústics, Codi Civil estatal i català i d’altres poden servir per establir les condicions legals per al desenvolupament de contractes de masoveria urbana. De moment, caldrà definir-les a base de projectes pilot.

Són moltes les incògnites obertes i queda per veure com evolucionarà la cosa. Però el fet que hi hagi aquest “buit legal” també obre moltes opcions interssants a crear contractes basats en la confiança recíproca entre propietaris i masovers, així com establir relacions al marge de la burocràcia absurda i la legislació malaltissa de tot.

Com fer masoveria?

Doncs la nostra resposta és senzilla: buscar cases buides, contactar amb els propietaris (per saber qui són, els veïns poden aportar molta informació, i si no es pot demanar la nota simple de la finca al Registre de la Propietat), i mediar amb ells un contracte de masoveria (veient el temps que us costarà fer les obres i manteniment pertinents). La cosa és bastant directa, pot ser molt senzill o molt complicat, cada casa és un cas. I si us sentiu amb poques forces o informació per fer la proposta, podeu contactar-nos o posar-vos en contacte amb nosaltres o amb cooperatives com Sostre Cívic.

CONTRACTE model MULA (actualitzat 11/08/2016)

Contacta’ns!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s