Hola!! la trobada a Can Masdéu va ser molt bonica, ens vam sentir molt a gust, felices de trobar-nos entre nosaltres i amb la gent que va venir. Gràcies a tothom per haver vingut!! I gràcies a les companyes de Can Masdeu per aquesta acollida. 🙂 Esperem que es repeteixi algun altre any!
Demà serem a Can Masdeu, representant els projectes de Sant Benet (Barcelona), la Llavor (Lleida) i ca n’Amell (Premià de Mar) 🙂
Serà la primera xerrada conjunta, ens fa molta il·lusió!!! I portem coses per explicar…. esperem veureus-hi!
Aquí tenim el cartell que han fet des de Can Masdeu, recuperant una foto preciosa dels inicis del primer projecte de masoveria a Barcelona, al Xalet Mercedes (Can Baró, 2012), que porta un munt de records i tendresa ❤
Fins demà!
El passat 22 de setembre vam fer la primera trobada de projectes de la MULA, per conèixer les integrants de cada projecte, posar en comú esperiències i fer pinya. Va ser una trobada molt engrescadora, i que va passar volant!!! Sortien infinits temes i inquietuds compartides, i moltes ganes de posar-hi llum i respostes. 🙂
Hi vam participar masoveres/i futuribles masoveres de Barcelona (Sant Benet, ex Xalet Mercedes, Primula, Blackhouse o la Kascada), de Lleida (la Llavor) i de Premià de Mar (la Cotonera), i el lloc de trobada va ser el piset de Sant Benet a Barcelona (no sé ni com hi vam cabre!)
Esperem la segona trobada amb ganes, que probablement tingui lloc a inicis de desembre d’aquest 2018.
Vivienda es un gerundio. Vivienda es una casa en movimiento.
Se cumple hoy un año desde que el Xalet Mercedes, el primer proyecto de la MULA en Barcelona, acabó.
Ha costado tiempo admitirlo, acostumbrarse a no estar. No obstante, la experiencia ha enseñado muchas cosas y hay muchas otras que quedan para recordar.
Queda el recuerdo de Ramón, que este año nos ha dejado. Queda el recuerdo de aquellas jóvenes valientes, que aquí han cambiado sus pieles. Duna, Neus, Joana, Marta, Irene, Rita, Paye, Núria, Edurne, Jose, Yolanda, Nicola, Alice, Gerard, Augusto, Arnau, Inés, Enya, Elizabeth y todxs lxs demás con lxs que en algún momento hayamos compartido techo, familia o circunstancias. Queda el recuerdo y las imágenes de la Mercedes, punto de inicio y de fin de la historia de esta casa. Queda el Uri, sus enseñanzas de paleteria. La CiC, el Enric, Azulema, Txema (que tampoco ya no nos puede acompañar).
Quedan lxs arquitectxs sin fronteras, Josep Maria, la Gemma, la Alba. Mirko y Eliseu, compañerxs de laCol. Ramón, un sol de abogado, Núria y Paula de Celobert.
Queda el recuerdo de los últimos días concitados, de las sensaciones encontradas y de los cambios de planes, de la no resignación y de la entrega de llaves. Queda el recuerdo sin imágenes de la última tarde, Marisol, Marta, Montse, Pepi, Cesca, Joan, Silvia, Efren, Xavier, Cesc…
Quedan las fiestas mayores del barrio y el recuerdo de mucha gente con quien intercambiamos estima y cercanía. Queda la cafetería Cadí, la huerta, el solar limpiado, la Elena, el Basaraat, la avinguda Can Baró, los consells de barri, el Fernando.
Queda la última noche, de verano, pasada a oscuras, como la primera.
Quedan los amores. No solo los recuerdos de ellos, queda en esencia un proyecto que es una historia de amor, todavía y siempre más abierta y consciente.
Quedan lxs innombrables, lxs que no salen ahora y que saldrán muchas otras veces!
Nunca ha sido en solitario la cruzada, y eso ha sido la cifra del buen camino, del que fuera cierto. Quedan muchas cosas aún abiertas, cosas que se han hecho bien y que no acaban nunca y cosa que peor llevamos y que aún faltan para cerrar. Todavía quedaba dar noticia por lo menos de este cierre físico, que nos ha puesto a todxs en otros caminos. Cerrando este pequeño ciclo esperemos que puedan abrirse libremente paso los otros. Ahora, después de un año, anunciamos que el Xalet Mercedes ya no es un proyecto de Masoveria Urbana.
Lo sentimos si no hemos podido atender bien (y a veces directamente no hemos atendido) a todos los llamados, mails, contactos, invitaciones. Son épocas en que hemos tenido que replegar, reflexionar, viajar, no tener futuros a la vista: todo para sentir que tenemos un rumbo a tomar en este marasma de sensaciones que aún hoy están vivas.
Nosotrxs somos lxs que venimos para no quedarnos, así es la filosofía masovera. Para no quedarnos en esta casa y ya puestos, en esta vida. Pero los transcursos, los caminos, las vidas de lxs demás, son lxs que nos queda y lxs que nos queda para descubrir, de corazón abierto, con la entrega total.
Así que con el cierre del Xalet a la vista lejana, también abrimos y damos bienvenida a los nuevos proyectos. Seguimos con la huerta que nació en Can Baró hace ya casi 4 años (el Quirhort // www.espaiquiro.wordpress.com y el LIOcc // http://www.liocc.barcelona); acogemos a la Llavor, el primer grupo que forma proyecto de masoveria urbana en Lleida, que empezó sus andanzas en enero y que durará otros dos años y medio; también otro proyecto que empieza en la Zona Franca de Barcelona y que tendrá vida para cuatro años.
Celebramos también el movimiento y al aprendizaje mutuo en la tentativa de formar una cooperativa de vivienda (la Primula) que participó de las convocatorias de la Fundación La Dinamo.
Y todos los otros encuentros (y a veces desencuentros también) que no han tenido seguimiento en este blog, pero que en este año han ido sucediendo y que han mantenido viva la flama.
Ahora sí.
A partir de ahora y progresivamente estaremos más presentes y con más tenacidad que nunca.
Nos vemos por los barrios!
El Xalet Mercedes és també un edifici històric del principi del segle XX que forma part d’un nucli no tutelat (i en gran part ja perdut) de les conegudes com a “cases dels periodistes”, construïdes al voltant dels anys 30 per la cooperativa de periodistes de La Vanguardia. A part, es troba en una zona emblemàtica del barri, configurant l’entrada en la que era (més del que és en l’actualitat) la rambla principal: l’Avinguda Can Baró.
En els últims anys, coincidint amb el desenvolupament del projecte de masoveria urbana (reforma a canvi d’ús de la finca) ha estat escenari d’una transacció opaca. La propietat ha passat de l’antiga propietària, la sra. Mercedes Costa Risech en primera instància a la tutela de la Fundació Pere Mata i ara, després d’exigir el pagament de les hipoteques pendents sobre la casa, està en mans d’un privat que ha manifestat l’interès de rendibilitzar la finca i construir sobre ella 8 pisos.
La comunitat de veïnes i veïns que s’identifica amb aquest projecte i amb aquest espai, ha intentat repetides vegades establir contacte amb la nova propietat per dialogar sobre la possibilitat de conservar aquest edifici. A menys d’una setmana de la fi natural del contracte, no tenim interlocutors disponibles a negociar i, no obstant això, tenim propostes que podrien beneficiar a totes les parts en qüestió i preservar aquest espai tan emblemàtic. Ens veiem obligadxs a fer públic el cas en cerca de suport per tal que ens escoltin i ens donin la possibilitat de dialogar.
En el 1998, l’antiga propietària de l’immoble comença a contreure préstecs privats amb caducitat anual i al 20% d’interès amb una privat. No se sap com van ser pactats els acords i si aquest préstec inicial (d’aproximadament de 40.000€) havia estat realment pagat en efectiu per part de la prestadora o si servia per liquidar un altre deute anterior de l’antiga propietària.
La qüestió és que a partir d’aquí, de dos anys en dos anys i fins al 2010, es van sumant hipoteques entre la sra. Costa Risech i aquestes dues persones. Les senyora Risech contreu noves hipoteques per pagar els interessos que es deriven del primer préstec i que, possiblement, no li hagin estat mai lliurades en efectiu. Això va resultar en 10 préstecs successius que hipotecaven la casa per un valor superior als 500.000€.
Quan la fundació Pere Mata va voler esbrinar la situació de l’immoble, vam posar a disposició els papers que custodiàvem sobre les hipoteques. Com a tutors legals i vetllant pels interessos de l’antiga propietària, haguessin pogut prendre partit en el cas i denunciar una pràctica al límit de la legalitat. Com es pot prestar diners a una persona que no és solvent? Era realment conscient la sra. Costa de les hipoteques a les quals donava el seu consentiment? I com és possible que siguin legals noves hipoteques per pagar interessos d’una hipoteca mai extingida?
Tots aquests dubtes sempre han trobat la mateixa opinió dels lletrats que han anat coneixent el cas: aquestes hipoteques representaven una pràctica molt estesa d’usura que finalitzava amb l’obtenció del bé immoble amb la mínima inversió econòmica per part dels prestadors. La fundació, única entitat en la situació de prendre mesures en tutela de la sra. Risech va fer poc o no suficient. Així que el procés va seguir en 2014 en una subhasta que va acabar deserta i que va decretar el traspàs de la propietat per adjudicació judicial als prestadors.
A partir d’aquest moment, la nova propietat, pressiona per obtenir el desallotjament de la casa. Finalment, al novembre 2016 es pacta el respecte del contracte de Masoveria Urbana signat el 2012 a canvi del compromís d’alliberar la finca el 5 de juliol de 2017.
Sabem que si aquesta casa s’abandona i es tanca no durarà molt temps dempeus. Ja hem viscut molts enderrocaments d’edificis històrics en aquest barri, que haurien de ser patrimoni comú i molts són en l’actualitat solars deserts. De debò val la pena tirar al terra? No hi ha projectes millors per a aquests edificis?
A més una altra vegada estem davant del cas en què l’habitatge no és tractada com un bé d’ús. Una altra vegada es mercantiliza i això també repercuteix en els nostres lloguers, en els nostres comptes – a més del dany irreversible al nostre paisatge urbà. No hem ni deixat de parlar de la crisi a la qual ha portat la bombolla especulativa i sector de la construcció sense límits i ja estem tornant al mateix. I aquesta vegada amb el turisme per al·licient, que sembla una font infinita de diners. És una altra vegada derrocar, tornar a construir i treure força i legitimitat a totes aquelles iniciatives que no encaixen en el model econòmic dominant.
No es tracta de deixar un projecte per fer el mateix en un altre lloc. Som moltes les persones que han invertit temps i passió en aquest espai i en tot el que ha sorgit aquí. El que no acceptem és que sigui sempre la part més intangible i no tutelada per cap llei que hagi de sotmetre’s al poder de l’especulació. Hi ha molts altres llocs en aquest mateix entorn en què encaixarien perfectament nous habitatges. Hi ha necessitats d’habitatge i totxs la reclamem. Però al mateix temps hi ha molts solars, al seu temps objecte d’especulació, buits i aturats.
Podira, per una vegada, ser la mirada del profit immobiliari que s’allunyi a una altra banda i no la comunitat que fa ús i viu en aquest espai?
La propietat privada no és llei. Existeix també un dret de la ciutadania de poder decidir com es configura el seu entorn i que aquesta decisió no estigui sempre a les mans dels privats o adreçada des de dalt.
I hi ha també molts altres drets, com el d’accés a l’habitatge, a espais comunitaris, el dret emergent a la ciutat i a altres models de vida que encara no estan configurats i tutelats. Per què destruir-los abans que puguin prosperar?
No es tracta de salvar a un habitatge. El projecte d’habitatge en règim de masoveria caducarà amb el contracte el proper 5 de juliol. Volem salvar aquest espai i rehabilitar aquesta finca més enllà del que hem pogut fer en aquests anys.
Creiem que hi ha un benefici comú i que aquest pot sorgir de la trobada de totes les parts. Volem dialogar, que ens escoltin i que es puguin instaurar dinàmiques constructives entre els interessos privats, els públics i els comuns.
La festa Major de Can Baró ja és aquí!!! Després del currassu que s’ha fet la Comissió de festes en els darrers mesos, s’ha inaugurat aquest cap de setmana i continuaran fins el divendres 30, on un any més des de la MULA tancarem la festa amb el Bunkfest!!!
No us ho podeu perdre!!! Aviat tindrem el cartell de l’esdeveniment, estigueu atentxs 🙂
A més a més, aquest any ens van demanar a la M.U.L.A de fer el pregó de la festa major, cosa que ens va emocionar especialment ara que ens veiem en risc de perdre el Xalet Mercedes. Us deixem a continuació el vídeo perquè sabem que us haria agradat ser-hi 😉
La Fira Alternativa va néixer arran de la inquietud d’un grup heterogeni d’amics per poder realitzar al seu poble una fira de caire diferent, una fira que englobés en un sol espai tres àmbits principals: un àmbit dedicat a promoure i difondre productes alternatius del món de la salut, l’artesania i l’alimentació; un àmbit dedicat al món de la comunicació concretat en forma de xerrades, col·loquis i debats sobre diferents temes que afecten el nostre entorn i un àmbit cultural basat en tota una sèrie de propostes lúdiques per als més petits com també tota una sèrie d’actuacions teatrals i musicals que intenten fugir de les moltes propostes que ja s’oferten en altres esdeveniments culturals més comercials.
Les masoveres de MULA vam participar-hi a l’edició de l’any 2013 i aquest any hi hem tornat després dels quatre anys que portem de projecte.
(Masoveres aquest estiu, 2016)
Malgrat vam improvitzar la paradeta i vam estar-la completant durant la Fira, va ser un bon pretext per endreçar idees, fer recompte de les activitats i la feina feta, treure a la llum fotografies gairebé oblidades, intercanviar vestidures i elaborar l’inici d’un fanzine-manual sobre com fer masoveria! Una petita exposició interessant en la que no es demanaven fons sinó simplement s’obria la porta a aquest món masover experimental i mutant per a que les curioses poguessin explorar entre les diverses pistes que explicaven l’indefinible 🙂
Estem contentes d’haver parat a pensar fins on arribava el projecte de MULA i fins on ha arribat a contagiar en el replantejament dels hàbits i les dinàmiques normatives per considerar opcions alternatives a tots els aspectes de la vida uniformitzats: habitatge, alimentació, residus, vestimentes, estètica, relacions… tota una aventura que es va iniciar amb la trobada i confluència de diferents persones i els seus móns i energies particulars en una casa en construcció.
Paradigmàticament la casa ens ha contagiat la seva essència: donant-li algunes voltes, i veient que un cop començada la Fira encara estàvem construïnt l’espai (com podeu veure en el cartell) vam caure en la poètica paradoxa de que tota la nostra vida està en construcció constant, amb tot el que implica i de manera molt semblant a la que ho fa la casa: desconstruint per tornar-se a construir a la nostra manera.
Més fotos:
Les nostres canonades estan embussades; tenim un gros problema….. que hem decidit convertir en oportunitat: Oportunitat per a convertir la Mula en la vivenda sostenible dels nostres somnis! Així, hem fet un pla amb tres objectius concrets:
BUSQUEM ALGÚ AMB CONEIXEMENTS I/O EXPERIÈNCIA EN TEMES BIOCONSTRUCTIUS PERQUÈ ENS AJUDI AMB ALGUN D’AQUESTS OBJECTIUS QUE ENS HEM MARCAT. A CANVI NOSALTRES LI OFERIM SOSTRE, MENJAR I COMUNITAT.
Si creus que ets la persona o simplement et ve de gust que ens coneixem no dubtis, escriu-nos!
Llegiu la convocatòria sencera aquí (versió en castellà).
—
MULA 